Maria Güell va néixer a Valls (Tarragona) el dia 24 de juny de 1948, en el si d’una família profundament cristiana. Des de la infància va ser educada en la fe, el treball i l’atenció als altres. Va ser batejada poques hores després de néixer i va rebre la primera comunió a molt curta edat. A casa seva es resava el Sant Rosari; ella assistia a missa diàriament i venerava amb una devoció especial la Mare de Déu de la Candela, patrona de Valls. Aquest ambient senzill i creient va ser el terreny on va començar a créixer la seva vida interior i la seva sensibilitat envers les necessitats dels altres.

En els seus anys de joventut, alternava les feines de la casa amb les del camp i amb la cura dels seus germans. Va treballar en un taller de modista, on va destacar per la seva laboriositat, discreció, alegria i simpatia. Cridava l’atenció la seva pietat i com procurava conduir les ànimes cap al Senyor.
El seu zel apostòlic la disposava a una entrega més gran. Per això va anar madurant en ella el desig de pertànyer totalment a Déu. La pregària, l’amor a la Mare de Déu, la participació en la vida sacramental i una fe confiada anaven configurant el seu cor i la seva disponibilitat per acollir la voluntat de Déu. Als vint-i-tres anys, ja se sent disposada a seguir la crida del Senyor.

«Confieu sempre en Déu; Ell mai no ens abandonarà.»

El 21 d’abril de 1872, arriba a Cervera (Lleida) per ingressar en una comunitat de les Filles de la Caritat, establerta a l’Hospital. La jove s’aclimata al nou ambient suaument i progressivament. Allà es van fent realitat els anhels de caritat que sentia en la seva ànima. Comença el noviciat el 14 de setembre de 1872 i fa la primera professió el 14 de novembre de 1873.

En els primers anys de la seva vida religiosa cal destacar l’assistència a les víctimes de la guerra de 1873. L’Hospital va acollir els ferits de la guerra, a més dels afectats per la verola negra. En aquestes circumstàncies, la Mare Maria Güell demana amb insistència lliurar-se a la cura d’aquells malalts.
El contacte directe amb els malalts i els més pobres va marcar decisivament el seu camí. En ells va descobrir el rostre de Crist sofrent i va comprendre que la seva vocació passava per una caritat viscuda amb obres concretes, paciència i esperit de sacrifici.

Déu, en la seva providència, tenia destinada la M. Maria Güell per donar a l’Església una nova Congregació. Essent ja superiora de la comunitat, amb la força de l’Esperit Sant i amb un cor molt gran, sent que la seva caritat és universal. Vol sortir de l’Hospital per portar el consol de la caritat als malalts i necessitats de tot el món.

Amb el desig de donar continuïtat a aquesta missió, el 14 de setembre de 1899 va fundar la Congregació de les Missioneres Filles del Cor de Maria. La nova família religiosa va néixer amb un carisma clar: viure la humilitat, la senzillesa i la caritat evangèlica, a exemple del Cor de Maria.

«Estimeu-vos, suporteu-vos, perdoneu-vos.»

Al llarg dels anys, la Mare Maria Güell va acompanyar amb dedicació el creixement de la Congregació. Va saber transmetre a les seves filles un profund amor a Déu i, amb la seva vida senzilla i humil, un exemple de vida que volia que fos l’empremta de la Congregació. Va viure amb esperit de pregària i disponibilitat total per al servei.

En els darrers anys de la seva vida, va viure confiada en Déu, del qual tot ho esperava. Era amiga del silenci, de la vida interior i de la mortificació, i professava una gran devoció al Cor de Maria. Va mantenir sempre una actitud de fe, esperança i abandó confiat en Déu.

Maria Güell va morir a Cervera el dia 14 de juny de 1921, “contenta d’haver consagrat la seva vida a Déu i a la Caritat”, tal com va dir a les qui l’acompanyaven en els darrers dies.
Després de la seva mort, el seu exemple i els seus ensenyaments romanen vius. Són molts els consells que va deixar i que han estat recollits per ser imitats. La seva vida continua essent un model de santedat senzilla i propera.

«Tot per amor de Déu i del proïsme.»